Project Description
L’adult mesura 15-25 mm; de color marró negrós, recobert d’unes taques grisoses formant tres bandes blanquinoses. Presenta unes antenes més llargues que el seu cos, principalment als mascles (Fig. a i Fig. b). Les larves poden arribar als 40 mm; de color crema, allargada, poc aplanada (a diferència dels bupréstidos Coraebus) i amb el cos dividit en 10 segments (Fig. c). Els adults apareixen a la primavera, alimentant-se dels brots tendres de les coníferes. Les femelles realitzen les postes en uns petits orificis que practiquen sobre l’escorça. Passades unes dues setmanes desclouen els ous dels que emergeixen les larves que comencen a alimentar-se, excavant galeries a l’interior de la fusta (Fig. c i Fig. d). Al mes de setembre finalitzen el seu desenvolupament larvari i es forma la pupa, la qual romandrà durant tot l’hivern. A la primavera-estiu següent emergiran els adults a través d’un orifici creat prèviament i tamponat amb fibres de fusta a l’estat larvari.
Realitza una generació anual, que pot ser bianual en zones o anys especialment freds.
Els danys directes no són molt importants doncs afecta a arbres morts o afeblits. Tanmateix, indirectament, provoca un dany més greu, doncs és transmissor del nematode del pi (Bursaphelenchus xylophilus); aquest nematode produeix la sequera de l’exemplar i la mort del pi en menys de tres mesos.
El nematode del pi passa l’hivern a l’interior de la fusta del pi i a la primavera s’introdueixen a l’interior del cerambícid (en fase de pupa o imago). Quan aquests adult emergeixen s’alimenten de ramells i és llavors quan les larves dels nematodes penetren a la fusta del pi per les ferides, a través dels conductors resinífers, on s’alimenten de cèl·lules parenquimàtiques i epitelials, produint el col·lapse vascular i la posterior mort de l’arbre.
Realitzar tractaments preventius a la primavera mitjançant ENDOterapia Vegetal® contra Monochamus per a evitar la infecció del nematode del pi.