Project Description
L’adult mesura de 2 a 5 cm, és de color marró vermellós i presenta un bec llarg molt característic; el mascle es distingeix (Fig. a) de la femella (Fig. b) per una petita cresta de pèls, com si fos un serrell, que té sobre el bec.
Els ous són de forma ovalada, de color blanc brillant. Las femelles ponen de 300 a 400 ous al teixit tendre de la base de les fulles de la corona i a les ferides del estípit.
Les larves (Fig. c) es desenvolupen dins la palmera i poden superar els 5 cm de longitud al final del seu desenvolupament. Són àpodes, piriformes, de color groguenc i amb una càpsula cefàlica de color marró fosc brillant, dotada d’unes fortes mandíbules.
La pupa (Fig. d) es també de color groguenc i està protegida per un capoll cilíndric (Fig. e) de 4-6 cm, el qual construeix la larva amb fibres que amassa de la pròpia palmera.
El cicle complet, d’ou a adult, té una duració de 4-6 mesos. Els adults no solen abandonar la palmera fins a que està totalment destruïda. Poden tenir vàries generacions dins el mateix exemplar de palmera, on viuen de forma gregària totes les fases de l’insecte, realitzant un mínim de 2 generacions anuals. Quan els adults abandonen la palmera, realitzen vols per a colonitzar unes altres; poden volar més de 5 quilòmetres en un dia; tanmateix no realitzen vols quan les temperatures són inferiors als 16ªC aproximadament. Inicialment tenia preferència per la palmera canària (Phoenix canariensis), i especialment pels exemplars mascle. Actualment, tot i que encara té més afinitat per les palmeres canàries, es troba tant en palmeres datileres (Phoenix dactylifera) com en washingtònies (especialment en Washingtonia filifera). Tanmateix, també s’han trobat casos d’afectacions sobre Butia (Butia capitata), margalló (Chamareops hulilis) i trachicarpus (Trachycarpus fortunei).
Tant en palmera datilera com en Washingtònia són molt freqüents les afectacions a nivell d’estípit, en el que es poden observar exsudacions als orificis de posta. Aquests atacs suposen un gran perill ja que comprometen enormement l’estabilitat de la palmera i poden ocasionar la seva trencada i caiguda.
Tractament preventiu:
Es recomana realitzar tractaments preventius mitjançant ENDOterapia Vegetal®, realitzant dos tractaments anuals, el primer a la primavera i l’altre a la tardor, per a tenir una bona cobertura durant tot l’any.
Tractament curatiu:
Tanmateix, també es pot actuar de manera curativa; com més precoç sigui la detecció de la infestació, més probabilitats del supervivència hi haurà per la palmera. En aquests casos es realitzen podes sanitàries o cirurgies (Fig. k). Aquestes podes consisteixen en retirar les fulles que es desprenen fàcilment o tenen risc de caure així com tot el teixit vegetal afectat i amb símptomes de descomposició, fins a trobar el meristema apical i poder determinar la viabilitat de la palmera segons sigui el seu estat.
La recuperació de la palmera estarà condicionada pel nivell d’afectació del meristema apical i per les condiciones meteorològiques posteriors; després de la cirurgia, es deixa esposat el meristema a la intempèrie, per la qual cosa el fred o calor extrems el poden danyar, i en conseqüència, matar la palmera.
