Project Description
Els àfids, coneguts vulgarment com pugons, són una de les plagues més comuns al nostre país, ja que pertanyen a una superfamília d’insectes fitopatògens dels que es coneixen aproximadament 300 espècies que afecten a cultius agrícoles i forestals, així com ornamentals. Hi ha espècies que són monòfagues, és a dir, que s’alimenten d’una espècie vegetal en concret; però la gran majoria són més polífags, és a dir, que es poden alimentar de diferents espècies vegetals.
Són insectes que pertanyen a l’ordre Hemiptera, mesuren entre 2 i 9 mm, i es caracteritzen per tenir un parell d’apèndixs erectes a la part dorsal del cos. Presenten un cos ovoidal sense distinció aparent de les seves tres regions (cap, tòrax i abdomen), de colors variats, encara que els més freqüents són grocs, verds o negres i es poden trobar individus àpters (sense ales) o alats d’una mateixa espècie. Són xucladors de saba i algunes espècies actuen com a vectors de malalties. Presenten cicles biològics molt complicats; poden tenir de 7 a 20 generacions anuals i un gran poder de proliferació.
Indirectament poden ocasionar altres danys, com la injecció de substàncies tòxiques (inductores de malformacions, agalles i tumors), transmissió de malalties fitopatògenes, actuant com a vectores, o bé afavorir l’atac d’altres patògens, a causa de l’afebliment ocasionat a la planta. Un altre gran problema associat és la secreció de melassa (Fig. b), substància enganxosa que afavoreix l’aparició dels fongs del tipus negret, Cladosporium, provocant la reducció de la fotosíntesi i importants danys estètics. A més, la melassa excretada ocasiona severs problemes a l’àmbit ornamental, deixant el mobiliari urbà, cotxes, pavimentació, etc. que es trobin sota la copa de l’arbre afectat, enganxós o impracticable, i també provocant l’aparició de formigues que aprofiten la melassa i estan a prop dels pugons per a netejar-los i protegir-los.
El Cinara cupressi (Fig. c) és un dels pugons a tenir més en compte; ataca a les espècies de Cupressus (Fig. d) i els hi provoca greus lesions que impedeixen que la saba arribi als extrems dels ramells. Li provoca un estrès que deixa l’arbre molt debilitat i facilita l’entrada de fongs vasculars mortals, com el Seridium cardinale. Així doncs, aquesta arbres s’han de tractar al principi de la infestació del pugó.
També es pot realitzar el tractament de forma curativa, tanmateix, la desaparició dels danys causats serà més lenta.